dimecres, 6 d’octubre del 2010

La Generalitat, Esade, Barcelona Activa i la Fundació Seira posen en marxa un programa de suport a l'emprenedoria social

  • L'objectiu és posar a l'abast dels emprenedors socials els instruments i suports dels quals disposen actualment la resta d'emprenedors
  • Un grup d'entitats i empreses vinculades al món de l'economia social, el cooperativisme i les finances ètiques col•laboren amb el Programa
  • Aquest Programa, que compta amb un pressupost de 453.000 euros, és el primer d'aquestes característiques que es fa a Catalunya i pioner a Espanya

La Generalitat, a través de la Direcció General de Promoció Econòmica del Departament d’Economia i Finances, i la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses del Departament de Treball, han posat en marxa un programa per impulsar l’emprenedoria social a Catalunya, amb l’objectiu de crear l’entorn que afavoreixi la creació de projectes dins d’aquest àmbit. En definitiva, es tracta de construir un espai de referència per posar a l’abast dels emprenedors socials, els mateixos instruments i suports dels quals disposen actualment la resta d’emprenedors per poder desenvolupar les seves iniciatives (serveis de consultoria, mentoring, serveis legals, formació, finançament...).
 
Amb aquesta voluntat, l’administració catalana ha tret a concurs públic el disseny i desenvolupament del Programa de suport a l’Emprenedoria Social 2010-2011. Esade, Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona i La Fundació Seira han estat les adjudicatàries d’aquest Programa que compta amb un pressupost de 453.000 euros.
 
El Programa també compta amb la col·laboració d’un grup d’empreses i entitats vinculades amb el món de l’economia social, el cooperativisme i les finances ètiques com ara, MicroBank, Crédit Coopératif, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Ara_Coop, Finançament Ètic i Solidari (FETS), i la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur, l’Agència Alumni UB, entre d’altres.
Formació i assessorament especialitzat per a 15 emprenedors socials
 
El Programa consta de dues parts: per una banda, el disseny i impuls d’un conjunt de serveis generals de suport als emprenedors socials. Això inclou des de l’elaboració d’un catàleg de serveis i eines al servei dels emprenedors socials, fins a la creació de nous instruments financers al servei dels emprenedors perquè puguin desenvolupar i fer realitat els seus projectes. També preveu la realització d’un estudi de bones pràctiques en iniciativa empresarial a nivell internacional i les possibilitats d’aplicar-les a Catalunya.
 
D’altra banda, i amb l’objectiu d’ajudar als emprenedors socials a fer realitat les seves iniciatives, el Programa també preveu la posada en marxa d’un programa d’assessorament i suport personalitzat. Un total de 15 emprenedors socials, prèviament seleccionats, rebran formació que els servirà per definir des de la idea de negoci, fins al pla d’empresa. Es prioritzarà aquelles iniciatives amb major impacte social, més innovadores i amb capacitat per crear més llocs de treball. També se’ls ajudarà a buscar el finançament més adequat a les necessitats dels seu projecte i se’ls introduirà en una xarxa d’emprenedors socials.
 
L’objectiu final d’aquest Programa, pioner a Espanya i Catalunya, és crear una xarxa d’emprenedors socials arreu de la geografia catalana, és a dir, un ecosistema que afavoreixi el naixement i creixement d’iniciatives emprenedores viables i econòmicament sostenibles.
 
L’emprenedoria social, una aposta de futur en l’economia del segle XXI
 
En un context econòmic com l’actual, on els canvis demogràfics i socieconòmics són constants, és un bon moment per desenvolupar actuacions i nous projectes que permetin abordar els nous reptes. En aquest sentit, un emprenedor social és una persona que crea un projecte empresarial econòmicament viable que pretén generar un rendiment social directe, una funció social amb la voluntat de posar solució a problemes, com ara el risc d’exclusió social i la pobresa, entre d’altres. Dit d’una altra manera, els seus projectes prioritzen el rendiment social i la creació de valor a la inversió.
 
Entre els emprenedors socials més coneguts arreu del món destaca Muhammed Yunus, premi Nobel de la Pau 2006, conegut per haver fundat el revolucionari “Banco Grameen”, pioner de les microfinances; i a Catalunya destaca la tasca desenvolupada per Cristobal Colón, creador de La Fageda.
 
FONT:  Departament/s   

El nombre de persones aturades que reben formació a Catalunya es multiplica per cinc en set anys


Des de l'any 2003 s'ha duplicat la taxa de cobertura de les persones en atur que es formen. S'ha passat del 28% a pràcticament el 50% segons les dades presentades pel Departament de Treball.
Concretament, a Catalunya s'ha multiplicat per cinc el nombre de persones en atur que han rebut o reben formació des de l'any 2003 fins al 2010. Paral·lelament s'ha multiplicat per dos els recursos destinats a aquestes accions formatives.
En aquest sentit, durant aquest mateix període ha crescut en gairebé 22 punts la cobertura formativa per a persones desocupades en passar del 28% al 49,6%. El pes de la formació ocupacional a Catalunya està per sobre de la mitjana europea, que se situa en el 16,3% segons dades de l'Eurostat (2008).
La majoria de les persones aturades que reben formació són dones (59,6%) tot i que en els darrers anys s'ha incrementat la participació dels homes (40,39%) seguint la tendència de masculinització de l'atur registrada en l'actual context econòmic. Per edats, les persones sense feina que reben formació es troben majoritàriament en la franja d'edat d'entre els 25 i 44 anys (55,7%), seguits pels més grans de 44 anys (23,7%) i els menors de 25 anys (20,5%).
En aquests darrers anys, s'ha incrementat de manera quantitativa i qualitativa la formació per a persones aturades en nous sectors, amb nous canals i nous instruments. Aquesta és l'actual l'oferta formativa del SOC:
  1. Qualitat i quantitat: formació en activitats que generen ocupació, CIFO, Inform i Forma i Contracta.
  2. Formació per a joves: Programes de qualificació professional inicial i Programa de transició al treball, Noves cases per a nous oficis, projecte Suma't.
  3. Formació de plans d'ocupació.
  4. Nous canals: formació e-learning i Connecta't.
  5. Nous instruments: Crèdit formació.

Connecta't 2010: Programa adreçat a persones treballadores en situació d'atur, per tal que puguin adquirir les competències digitals bàsiques que els permetin millorar el seu procés de recerca de feina

Connecta't 2010



Programa Connecta't

Àmbit: Treball i formació
Nom: Connecta't 2010
Descripció: Programa adreçat a persones treballadores en situació d'atur, per tal que puguin adquirir les competències digitals bàsiques que els permetin millorar el seu procés de recerca de feina.
El programa té dues modalitats:
  • Modalitat A: "Introducció a l'entorn informàtic" (10 hores).
  • Modalitat B: "Eines per a la recerca de feina" (10 hores).

Aquest programa es realitza de juliol a desembre.
Més informació

Nova línia ICO-SGRs



Signatura conveni

Àmbit: Finançament
Nom: Nova línia ICO-SGRs
Descripció: Avalis, Societat de Garantia Recíproca de Catalunya, l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) i la Compañía Española de Reafianzamiento (CERSA) han signat aquest divendres un conveni que permetrà als autònoms i les pimes catalanes finançar operacions.
Els préstecs sol·licitats a través d'aquest nou producte tindran un import màxim de 600.000 euros per client i es podran destinar a finançar inversió o liquiditat.
En el cas d'inversió, aquesta no podrà tenir una antiguitat superior a un any. En el cas de préstecs per a liquiditat, aquests tindran un termini d'amortització de tres anys, amb un any de carència inclòs. En el cas de finançar inversió, el termini d'amortització serà de set anys, inclosos dos anys de carència.
El tipus d'interès serà d'Euribor més un diferencial del 2,5% i una comissió d'obertura del 0,5%, a més del cost de l'aval concedit per Avalis, que és de l'1%.

Nova línia de préstecs per finançar persones emprenedores que volen posar en marxa un pla d’empresa viable o finançar el creixement d’una empresa (0 a 3 anys)

Inicia finançament



Reunió

Àmbit: Finançament
Nom: Inicia finançament
Inversió: 22 milions d'euros.
Descripció: Nova línia de préstecs per finançar persones emprenedores que volen posar en marxa un pla d’empresa viable o finançar el creixement d’una empresa (0 a 3 anys).
La línia de préstecs és per finançar inversions i circulant, té un tipus d’interès del 0% i sense comissions i té un termini màxim d’amortització de cinc anys amb la possibilitat d’un any de carència. L’import mínim del préstec és de 15.000 euros, i el màxim és de 60.000 euros.
Els beneficiaris d’aquests préstecs són persones emprenedores, empreses i autònoms i autònomes amb un projecte empresarial de 0 a 3 anys i que compleixin, entre d’altres, els següents requisits:
  • Tenir, com a màxim, fins a 10 persones treballadores.
  • Facturar menys de dos milions d’euros anuals.
  • Estar ubicades a Catalunya.
  • Tenir concedit un aval d’una entitat financera, d’una societat de garantia recíproca (AVALIS SGR), o un aval de la Societat Anònima Estatal de Caució Agrària (SAECA).

Presentació de sol·licituds: fins al 29 d’octubre de 2010.

dimarts, 28 de setembre del 2010

Mobilitzacions Vaga General 29S

Manifestacions 29S

ALACANT
IES Jorge Juan, 19 h

BARCELONA
Passeig de Gràcia / Diagonal, 18 h

CASTELLÓ
Plaça de la Independència (Parc Ribalta), 19 h

GIRONA
Plana de la Copa (Passeig de la Devesa), 18 h

LLEIDA
Centre de Cultures (Jaume II, 67), 18 h

PALMA
Plaça d'Espanya, 18 h

TARRAGONA
Plaça de la Font, 18 h

TORTOSA
Plaça del Mercat, 12 h

VALÈNCIA
Plaça de Sant Agustí, 19 h

Convocatòries de manifestacions i concentracions de la jornada de vaga general i lluita del 29-S convocades per la CGT, en solitari o conjuntament amb altres organitzacions i col·lectius, o en les que participem d’alguna forma, de les quals tenim constància:
- SABADELL: Manifestació de CGT a les 11.30h, que sortirà des del Corte Inglés de Sabadell i acabarà davant l’Ajuntament.
- TARRAGONA: Manifestació que sortirà a les 18 h. de la Plaça de la Font, CGT participarà en el bloc de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa.
- MOLLET: CGT del Vallès Oriental convoca una manifestació unitària conjuntament amb altres organitzacions a Mollet del Vallès a les 17.00 h. a la Plaça Pau Casals.
- BARCELONA: L’Assemblea de Barcelona convoca a les 12 h. un piquet unitari a la de Plaça Catalunya; piquet de CGT Barcelona a les 12 h. a Plaça Catalunya/Portal de l’Àngel; CGT Barcelona convoca una manifestació a les 17 h. als Jardinets de Gràcia
- REUS: Manifestació a les 11 h. amb sortida a la Plaça Mercadal (Ajuntament) i tornada al mateix punt, convocada per CGT i la resta de col·lectius reusencs de la Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa.
- SORT: a les 10.30 h. CGT convoca concentració a la Plaça de l’Ajuntament.
- LA POBLA DE SEGUR: CGT convoca concentració a les 11.30 a la Plaça de l’Ajuntament.
- TREMP: CGT convoca concentració a les 12 h. a la Plaça de l’Ajuntament.
- LLEIDA: CGT convoca a la manifestació que començarà a les 18 h. al Campus Universitari de Cappont fins la sotsdelegació de Govern, formant un bloc diferenciat, conjuntament amb altres col·lectius, a la cua de la manifestació dels sindicats majoritaris.
- MANRESA: manifestació a les 11.30 h. a la Ben Plantada convocada per CGT (Manresa, Sallent i Berga) i altres organitzacions.
- TERRASSA: concentració davant de l’Ajuntament (raval Montserrat), a les 13h. convocada per l’Assemblea Popular de Terrassa, en la qual participa la CGT.
- GIRONA: CGT convoca piquet popular a les 11.30 h. a Plaça Catalunya; CGT convoca manifestació amb sortida a les 17.30 h. del Rellotge de la Devesa, formant un bloc propi.
- VIC: CGT convoca amb altres col·lectius i organitzacions a la manifestació que sortirà a les 12 del migdia de la plaça de l’Estació de Vic, amb el lema "Rebentem el capitalisme! Autogestió obrera!".
- VILANOVA I LA GELTRÚ: la CGT i l’Assemblea pels Drets Socials convoquen manifestació a les 18 h. a la cruïlla dels carrers Francesc Macià amb Dr. Zamenhof
- BERGA: a les 18 h. la CGT ocuparà la plaça de Sant Joan on es farà un míting i un concert en contra de la reforma laboral, dels sindicats oficials, els polítics i el borreguisme dels ciutadans-consumidors.
- VILAFRANCA DEL PENEDÈS: CGT convoca a la manifestació que sortirà de la plaça de la Vila a les 12 del migdia sota el lema ’Contra les retallades socials i nacionals: Vaga General!’.
- RUBÍ: CGT convoca a una concentració a les 12 h. a la plaça de l’Ajuntament

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article4337

dimarts, 21 de setembre del 2010

La Generalitat, Esade, Barcelona Activa i la Fundació Seira posen en marxa un programa de suport a l'emprenedoria social

  • L'objectiu és posar a l'abast dels emprenedors socials els instruments i suports dels quals disposen actualment la resta d'emprenedors
  • Un grup d'entitats i empreses vinculades al món de l'economia social, el cooperativisme i les finances ètiques col•laboren amb el Programa
  • Aquest Programa, que compta amb un pressupost de 453.000 euros, és el primer d'aquestes característiques que es fa a Catalunya i pioner a Espanya

La Generalitat, a través de la Direcció General de Promoció Econòmica del Departament d’Economia i Finances, i la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses del Departament de Treball, han posat en marxa un programa per impulsar l’emprenedoria social a Catalunya, amb l’objectiu de crear l’entorn que afavoreixi la creació de projectes dins d’aquest àmbit. En definitiva, es tracta de construir un espai de referència per posar a l’abast dels emprenedors socials, els mateixos instruments i suports dels quals disposen actualment la resta d’emprenedors per poder desenvolupar les seves iniciatives (serveis de consultoria, mentoring, serveis legals, formació, finançament...).
 
Amb aquesta voluntat, l’administració catalana ha tret a concurs públic el disseny i desenvolupament del Programa de suport a l’Emprenedoria Social 2010-2011. Esade, Barcelona Activa de l’Ajuntament de Barcelona i La Fundació Seira han estat les adjudicatàries d’aquest Programa que compta amb un pressupost de 453.000 euros.
 
El Programa també compta amb la col·laboració d’un grup d’empreses i entitats vinculades amb el món de l’economia social, el cooperativisme i les finances ètiques com ara, MicroBank, Crédit Coopératif, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Ara_Coop, Finançament Ètic i Solidari (FETS), i la Fundació Acció Solidària Contra l’Atur, l’Agència Alumni UB, entre d’altres.
Formació i assessorament especialitzat per a 15 emprenedors socials
 
El Programa consta de dues parts: per una banda, el disseny i impuls d’un conjunt de serveis generals de suport als emprenedors socials. Això inclou des de l’elaboració d’un catàleg de serveis i eines al servei dels emprenedors socials, fins a la creació de nous instruments financers al servei dels emprenedors perquè puguin desenvolupar i fer realitat els seus projectes. També preveu la realització d’un estudi de bones pràctiques en iniciativa empresarial a nivell internacional i les possibilitats d’aplicar-les a Catalunya.
 
D’altra banda, i amb l’objectiu d’ajudar als emprenedors socials a fer realitat les seves iniciatives, el Programa també preveu la posada en marxa d’un programa d’assessorament i suport personalitzat. Un total de 15 emprenedors socials, prèviament seleccionats, rebran formació que els servirà per definir des de la idea de negoci, fins al pla d’empresa. Es prioritzarà aquelles iniciatives amb major impacte social, més innovadores i amb capacitat per crear més llocs de treball. També se’ls ajudarà a buscar el finançament més adequat a les necessitats dels seu projecte i se’ls introduirà en una xarxa d’emprenedors socials.
 
L’objectiu final d’aquest Programa, pioner a Espanya i Catalunya, és crear una xarxa d’emprenedors socials arreu de la geografia catalana, és a dir, un ecosistema que afavoreixi el naixement i creixement d’iniciatives emprenedores viables i econòmicament sostenibles.
 
L’emprenedoria social, una aposta de futur en l’economia del segle XXI
 
En un context econòmic com l’actual, on els canvis demogràfics i socieconòmics són constants, és un bon moment per desenvolupar actuacions i nous projectes que permetin abordar els nous reptes. En aquest sentit, un emprenedor social és una persona que crea un projecte empresarial econòmicament viable que pretén generar un rendiment social directe, una funció social amb la voluntat de posar solució a problemes, com ara el risc d’exclusió social i la pobresa, entre d’altres. Dit d’una altra manera, els seus projectes prioritzen el rendiment social i la creació de valor a la inversió.
 
Entre els emprenedors socials més coneguts arreu del món destaca Muhammed Yunus, premi Nobel de la Pau 2006, conegut per haver fundat el revolucionari “Banco Grameen”, pioner de les microfinances; i a Catalunya destaca la tasca desenvolupada per Cristobal Colón, creador de La Fageda.
 
 FONT: Departament/s  

diumenge, 19 de setembre del 2010

Gestionar la diversitat millora la productivitat, la creativitat i el clima laboral a les empreses




Acció Social presenta una guia de recomanacions per a fomentar l’acollida i la integració dels treballadors i treballadores d’origen estranger, que recull fins a 24 experiències  
 
La iniciativa s’emmarca dins de les mesures del Pacte Nacional per a la Immigració i de la Llei d’acollida de les persones immigrades
 
El document compta amb la col·laboració del Departament de Treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), CCOO, UGT, CECOT, PIMEC, Unió de Pagesos i Unescocat
 
La Secretaria per a la Immigració del Departament d’Acció Social i Ciutadania acaba d’editar la Guia de recomanacions sobre gestió de la diversitat a les empreses i d’altres organitzacions, un document adreçat als delegats i delegades sindicals, als gestors de recursos humans, als quadres i personal directiu i, en general, al conjunt de les plantilles. L’objectiu és millorar l’acollida i la integració dels treballadors i treballadores d’origen estranger als centres de treball, una tasca que implica a tothom.
 
El document parteix de la convicció, compartida per la UNESCO i la Comissió Europea, que la diversitat sociocultural a les empreses és una font d’innovació i de creativitat. Diversos estudis demostren com la seva gestió genera un valor afegit i beneficis, com per exemple:
 
  • reducció de les despeses laborals i l’absentisme
  • més flexibilitat i responsabilitat del personal
  • major implicació, ètica en el treball i esforç de l’equip de treball
  • menys discriminacions i exclusions per raó d’origen
  • increment de la motivació i l’eficàcia de la plantilla
  • augment de la productivitat
  • millora dels coneixements en societats interculturals
  • possibilitats d’ampliar mercats en l’àmbit local i internacional
  • més comprensió de les necessitats de l’equip de treball, les empreses, els proveïdors, la clientela i les persones usuàries
  • millora de la reputació de l’organització
 
La iniciativa respon a la mesura número 24 del Pacte Nacional per a la Immigració, consensuat el 2008 amb la gran majoria de partits polítics, agents socioeconòmics i entitats del sector, que insta a elaborar un recull de bones pràctiques de gestió de la diversitat per a les empreses i organitzacions. També es vincula estretament a l’article 16 “Mesures de les empreses i d’altres organitzacions” de la Llei d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 28 d’abril.
 
Aquesta llei insta a adoptar mesures contra la discriminació, de comú acord amb els representants legals dels treballadors i treballadores, que abastin tant l’accés al lloc de treball com l’establiment de les condicions de treball. Es tracta de promoure accions d’acollida durant la jornada laboral i programes de gestió de la diversitat que permetin l’adaptació als canvis culturals i organitzatius que pot generar la presència de persones d’origen estranger. També recull la possibilitat que els convenis col·lectius i els pactes d’empresa continguin clàusules orientades en el mateix sentit.
 
Recomanacions
La guia aconsella incloure tot el personal en la planificació i en el procés de decisió, per exemple, a través de pràctiques cooperatives. Quelcom que s’ha de reforçar en els processos de negociacions col·lectives. Aposta per una concepció integral i transversal de la diversitat, vinculada a les polítiques d’igualtat que ja duen a terme moltes empreses. Desenvolupar les relacions i el treball en comú entre persones de diferents orígens, amb una perspectiva intercultural, també és garantia d’èxit.
 
La gestió de la diversitat a l’empresa comença amb la selecció del personal, on cal evitar decisions estereotipades o amb prejudicis que deixin fora de l’organització bons professionals, candidats o candidates. Un cop contractats, l’acollida al centre de treball esdevé clau per aconseguir una plena integració: instruments com un bon pla d’acollida són eines a l’abast que faciliten molt aquests objectius. Els plans d’acollida s’han d’adreçar al conjunt de noves incorporacions, no només a les persones estrangeres, per tal de promoure un accés normalitzat i una cultura de la diversitat a l’empresa. La guia estableix els elements necessaris per dissenyar un pla d’aquestes característiques i la seva estructura.
 
Altres aspectes a tenir en compte són l’avaluació continuada de les mesures aplicades, la formació de l’equip de treball en gestió de la diversitat i, no menys important, la flexibilitat del temps de treball per afavorir la conciliació de la vida personal i familiar amb la laboral.
 
24 experiències
El document recull també fins a 24 experiències o casos d’èxit d’empreses, organitzacions i institucions que han arribat a acords per gestionar la diversitat o que es caracteritzen per fomentar l’acollida i la integració dels seus empleats i empleades. Entre d’altres, destaquen:
 
  • Escorxador de Girona
  • Ferrobérica SL
  • Hotel Majestic
  • Grup Eroski
  • Danone
  • SADA
  • Unió de Pagesos
 
Per redactar aquesta guia, la Secretaria per a la Immigració ha comptat amb la col·laboració del Departament de Treball a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), CCOO, UGT, CECOT, PIMEC, Unió de Pagesos i Unescocat. En la presentació d’aquest migdia han intervingut el secretari per a la Immigració, Oriol Amorós; José Hallado, director de Relacions Laborals i Polítiques Socials de PIMEC; Carme Pozo, responsable de l’Àrea d’Estrangeria de CECOT; Ghassan Saliba, responsable d’Immigració de CCOO; i Janette Vallejo, portaveu d’AMIC-UGT.

FONT: Departament/s:
 

El nombre de persones aturades que reben formació a Catalunya es multiplica per cinc en set anys


La consellera de Treball, Mar Serna, i el director del Servei d'Ocupació, Joan Josep Berbel
 
  • El Departament de Treball aposta per més formació en nous sectors, amb nous canals i nous instruments
  • La cobertura formativa per a persones desocupades ha crescut gairebé 22 punts en 7 anys, al passar del 28% l’any 2003 al 49,6% el 2010
  • El pes de la formació ocupacional a Catalunya està per sobre de la mitjana europea, que se situa en el 16,3% segons dades de l’Eurostat
El Departament de Treball ha fet una aposta perquè cap persona en situació d’atur es quedi desprotegida i tingui accés a la formació adequada a les necessitats futures del mercat de treball a Catalunya. En aquest sentit, per lluitar contra l’atur, atenuar les seves conseqüències i millorar l’ocupabilitat de les persones, el Departament considera clau l’aposta per una formació en sectors capaços de crear ocupació de qualitat i amb futur.
La intenció de Treball, en el marc de l’acció del Govern de la Generalitat, és promoure la renovació del model econòmic del nostre país, basar-lo en l’economia del coneixement i la innovació, incrementar la productivitat dels sectors tradicionals i afavorir la feina de qualitat apostant per la formació i la promoció de l’ocupació.
Amb aquesta decisió, el Departament porta a la pràctica la seva determinació de contribuir a l’assoliment d’un canvi de model productiu i de creixement econòmic basat en sectors amb clara vocació de futur i amb capacitat de generar llocs de treball i empreses més competitives.
La consellera de Treball, Mar Serna, ha destacat que “s’ha de fer una aposta per a la formació de les persones en atur i mitjançant els recursos extraordinaris que ha posat el Govern de la Generalitat hem pogut multiplicar per cinc en set anys les persones en atur que es formen”.
En aquest sentit, la consellera Serna ha explicat que “des del 2003 hem duplicat la taxa de cobertura de les persones en atur que es formen, passant del 28% a pràcticament el 50%” i ha recordat que “la formació de les persones en atur ha estat i és l’aposta del Govern de la Generalitat”.
L’aposta del Departament ha suposat que a Catalunya es multipliqui per cinc les persones en atur que han rebut o reben formació des de l’any 2003 fins el 2010 i per dos els recursos destinats.
En aquest sentit, durant aquest mateix període ha crescut en gairebé 22 punts la cobertura formativa per a persones desocupades al passar del 28% al 49,6%. El pes de la formació ocupacional a Catalunya està per sobre de la mitjana europea, que se situa en el 16,3% segons dades de l’Eurostat (2008), i es situa al nivell de països com Àustria (49%) i Holanda (34,3%).  
Perfil de les persones aturades que reben formació del SOC
La majoria de les persones aturades que reben formació són dones (59,6%) tot i que en els darrers anys s’ha incrementat la participació dels homes (40,39%) seguint la tendència de masculinització de l’atur registrada en l’actual context econòmic. Per edats, les persones sense feina que reben formació es troben majoritàriament en la franja d’edat d’entre 25 i 44 anys (55,7%), seguits pels més grans de 44 anys (23,7%) i els menors de 25 anys (20,5%).
Pel que fa al nivell formatiu ha crescut en més de 6 punts les persones desocupades amb estudis post-obligatoris.
Oferta formativa del Servei d’Ocupació de Catalunya
En aquests darrers anys s’ha incrementat quantitativament i qualitativa la formació per a persones aturades en nous sectors, amb nous canals i nous instruments. Aquesta és l’actual l’oferta formativa del SOC:
1-     Qualitat i Quantitat: Formació en activitats que generen ocupació, Cifos, Inform i Forma i Contracta
2-     Formació per a joves: Programes de Qualificació Professional Inicial i Programes de Transició al Treball, Noves cases per a nous oficis, projecte Suma’t
3-     Formació de Plans d’ocupació
4-     Nous canals: formació e-learning i Connecta’t
5-     Nous instruments: Crèdit formació
FORMACIÓ PER A PERSONES ATURADES - ANY 2003
TIPOLOGIA FORMACIÓ
2003
PRESSUPOST
PERSONES BENEFICIÀRIES
1. Pla FIP
65.070.000 €
41.130
2 FORMACIÓ CIFO
5.550.000 €
5.180
3. ESCOLES TALLER
1.509.570 €
391
4. PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL I PROGRAMES DE TRANSICIÓ AL TREBALL
5.900.000 €
2.232
TOTAL FORMACIÓ PERSONES ATURADES
78.029.570 €
48.933
FORMACIÓ PER A PERSONES ATURADES - ANY 2010
TIPOLOGIA FORMACIÓ
2010
PRESSUPOST
PERSONES BENEFICIÀRIES
ACCIONS
1. FORMACIÓ EN ACTIVITATS QUE GENEREN OCUPACIÓ
107.457.011 €
160.611
9.389
2. FORMACIÓ VIRTUAL (E-learning)
1.479.200 €
53.050
2.122
3. FORMACIÓ PLANS EXTRAORDINARIS
D’OCUPACIÓ LOCAL
5.600.000 €
13.220
-
4. FORMACIÓ CIFO
11.000.000 €
9.330
613
 5. CONVENI FUNDACÓ INFORM
2.300.000 €
735
47
6. CONNECTA’T
230.000 €
6.000
-
7. “NOVES CASES PER A NOUS OFICIS”
11.126.691 €
2.500
250
8. PROJECTE SUMA’T
9.200.000 €
5.000
-
9. PROGRAMES DE QUALIFICACIÓ PROFESSIONAL INICIAL I PROGRAMES DE TRANSICIÓ AL TREBALL
7.000.000 €
2.500
166
10. CRÈDIT FORMACIÓ
12.000.000 €
5.000
5.000
11. FORMA I CONTRACTA
3.500.000 €
1.447
-
TOTAL FORMACIÓ PERSONES ATURADES
170.892.902 €
259.393
17.587
1- Qualitat i Quantitat
  • Formació d’oferta mitjançant plans formatius per a més de 160.000 persones
El Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya, ofereix 9.389 cursos de formació ocupacional dels quals es beneficien més de 160.000 persones desocupades i que s’imparteix a través de 536 centres col·laboradors públics i privats. Aquesta oferta formativa està destinada a les persones en situació d’atur orientant-la cap a sectors econòmics generadors d’ocupació en l’actualitat i en un futur. El Departament hi destina més de 107 milions d’euros. El número màxim d’alumnes en aquests cursos és de 20 persones.
El Departament de Treball aposta per la formació en sectors que generen ocupació, bé siguin activitats estratègiques de futur com, per exemple, les ciències de la salut, l’atenció i els serveis a les persones dependents, el foment de les energies renovables, la rehabilitació i millora energètica d’edificis, la informàtica i les comunicacions, el reciclatge, i la gestió mediambiental, entre d’altres; i juntament amb aquests sectors de futur també es potencien activitats tradicionals amb futur com és la indústria agroalimentària o la indústria cultural.
Entre els 9.389 cursos de formació gratuïts en sectors que generen ocupació i en activitats transversals que millorin les competències professionals de les persones en atur, en destaquen les accions formatives basades en la tecnologia, les energies renovables i la sanitat, entre d’altres que formen part d’una extensa oferta formativa.
Enguany i per primer cop l’oferta informativa inclourà cursos en gestió de comptabilitat a través de Saab, de gestió de reserves turístiques a través d’Amadeus i de gestió integral de petites i mitjanes empreses, entre d’altres.
Més de 2.400 accions formatives vinculades a les àrees d’informàtica i comunicacions en competències transversals de tots els sectors estan a disposició de 45.400 persones en situació d’atur perquè puguin formar-se en nombroses especialitats que permeten a les persones millorar la seva ocupabilitat i a les empreses augmentar el seu capital humà, tecnològic així com la seva productivitat.
En l’àmbit de la Sanitat, per exemple, més de 8.900 persones en situació d’atur, podran rebre formació ja que aquest sector necessita de professionals formats per donar resposta a un sector en clar creixement. Enguany hi ha cursos en salut bucodental, dietètica i cures auxiliars, entre d’altres.
Un altre exemple és la formació en el sector energètic que permetrà a més de 12.500 persones en atur formar-se en energies renovables com muntatge i manteniment d’instal·lacions solars fotovoltàiques, tèrmiques, parcs eòlics, entre d’altres especialitats. Amb aquest impuls a l’anomenada economia verda, el Departament de Treball aposta per una economia sostenible, que és un gran jaciment d’ocupació, i que permet assolir més feina de qualitat, estable, qualificada i de valor afegit.
Sectors professionals i exemples d’algunes especialitats impartides
Energia i aigua
Energia renovable, producció i distribució d’energia, captació, tractament i distribució d’aigua
Sanitat
Cures auxiliars, dietètica, salut bucodental
Electricitat i electrònica
Muntatge, instal·lació, manteniment
Informàtica i comunicacions
Informàtica, Sistemes i telemàtica
Administració i gestió
Administració, gestió, consultoria empresarial, finances, assegurances
Activitats físiques i esportives
Activitats de benestar físic
Agrària
Explotació forestal, ornamentals i jardineria,
Arts gràfiques
Disseny, editorial, impressió i preimpressió
Comerç i marquèting
Direcció, venda, atenció al client, emmagatzematge
Edificació i obra civil
Instal·lacions i aïllaments
Formació complementària
Informàtica complementària
Fabricació mecànica
Construccions metàl·liques
Hostaleria i turisme
Allotjament, promoció i desenvolupament turístic, animació, restauració
Instal·lació i manteniment
Fred i climatització, mecànica fluids
Imatge i so
Ambientació, imatge i so
Indústria alimentària
Indústria del pa, pastisseria i galetes
Química
Laboratori i fabricació de productes químics
Seguretat i medi ambient
Control i seguretat
Serveis socioculturals a la comunitat
Activitats associatives, assistència social
Transport i manteniment de vehicles
Transport per carretera, reparació de vehicles, sistemes electromecànics i carrosseries
  
  • Unes 9.900 persones es formen als Centres d’Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) del Departament de Treball
Per complementar l’oferta de cursos esmentada anteriorment, enguany més de 9.900 persones en situació d’atur rebran formació especialitzada a la xarxa pública dels 8 centres d’Innovació i Formació Ocupacional (CIFO) de la Generalitat, amb un pressupost d’11 milions d’euros. Des del 2003 s’han duplicat el nombre de persones beneficiàries, la tipologia de cursos i s’ha ampliat l’horari (de 8 a 22.00 hores).
Els 8 centres d’Innovació i Formació Ocupacional de Catalunya estan situats a Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Feliu de Llobregat, Sabadell, Salt (Girona), Lleida i Tarragona.
Per a la programació d’enguany, destaquen les següents àrees de referència en sectors emergents que generen ocupació: informàtica i comunicacions (CIFO La Violeta, Barcelona); energies renovables (CIFO Santa Coloma i CIFO Lleida); fred industrial (CIFO Lleida); fabricació i construccions metàl·liques (CIFO Salt, CIFO Lleida, CIFO Sabadell); indústries alimentàries (CIFO Salt, Girona); muntatge i instal·lació (CIFO Sabadell); indústria química (CIFO Tarragona); rehabilitació d’habitatges (CIFO Santa Coloma de Gramenet); fabricació mecànica automoció (CIFO Sant Feliu de Llobregat); i imatge i so, àrees de disseny i arts gràfiques (CIFO L’Hospitalet).
  • Conveni amb Fundació Inform
El Govern de la Generalitat ajuda a formar més de 700 joves com a tècnic en gestió per a petites i mitjanes empreses (pimes) arran del conveni signat pel Departament de Treball amb la Fundació Inform. Mitjançant aquest conveni, Treball subvenciona amb 2,3 milions d’euros un programa de formació prioritàriament per a joves en el camp de l’administració d’empreses.
La Fundació Inform - Institut per a la formació vers a l’administració d’empreses realitza 47 accions formatives de l’especialitat tècnica en gestió de petites i mitjanes empreses de 644 hores de durada cadascuna.
Els participants fan un itinerari formatiu personalitzat d’acord amb les seves necessitats i aprenen en un context en el qual es viu l’ambient laboral i es desenvolupen les condicions d’una relació de treball. El nivell d’inserció laboral dels joves que han participat en els darrers tres anys en la formació com a tècnic administratiu per a petites i mitjanes empreses és superior al 70%.
  • Formació amb compromís de contractació
Aquest any, el Departament de Treball ha destinat, mitjançant el SOC, 3.500.000 d’euros al programa “Format i Contracta” per les empreses que sol·licitin la subvenció per fer formació de persones en situació d’atur amb compromís de contractació. Aquest programa beneficiarà 1.447 persones.
Les accions de formació professional en empreses amb compromís de contractació tenen com a objectiu la realització d’una formació adreçada a la capacitació professional de les persones treballadores en situació d’atur per al desenvolupament d’una ocupació concreta, de la qual l’empresa té necessitat de contractació immediata.
2- Formació per a joves
  • 2.500 persones es formaran a través de les “Noves Cases per a Nous Oficis”
El Departament de Treball ha posat en marxa el programa “Noves Cases per a Nous Oficis”, adreçat a 2.500 persones menors de 25 anys sense Educació Secundària Obligatòria, que compta amb un pressupost per a formació de 11.126.691 d’euros. L’objectiu del Govern és aconseguir una major inserció laboral d’aquestes persones joves en sectors que generin ocupació o assolir el seu retorn al sistema educatiu.
  
  • Projecte Suma’t per a 5.000 joves en atur de 16 a 24 anys
El Departament de Treball, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, posarà en marxa enguany el Projecte SUMA’T 2010 - 2011, un projecte pioner i innovador adreçat a les persones joves en atur de 16 a 24 anys que combina l’orientació, la formació i l’experiència professional en empreses que els hi faciliti la inserció laboral.
El projecte SUMA’T, impulsat pel Departament de Treball, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya, compta amb un pressupost per a formació de 9,2 milions d’euros.
El Projecte SUMA’T combina l’orientació, la tutorització, la formació i l’experiència professional en les empreses. Aquestes persones joves seguiran un procés formatiu obligatori de 480 hores de durada de la ma de la persona tutora i de les persones formadores de l’Ajuntament col·laborador amb el Projecte SUMA’T. Les persones joves faran la formació, que és obligatòria, simultàniament o prèvia a iniciar el període de contractació amb les empreses amb les que s’arribi a un acord.
  • Programes de Qualificació Professional Inicial i Programes de Transició al Treball
Enguany, es destinen 7 milions d’euros als programes de Qualificació Professionals Inicials (PQPIS) que enguany beneficiaran prop de 2.500 persones joves. Aquests programes s’adrecen a joves d'entre 16 i 21 anys que no han superat el Graduat en ESO i que volen incorporar-se al món laboral i/o continuar els seus estudis dintre de la formació reglada.
Els principals objectius del PQPI són facilitar l'accés al món laboral així com l'accés a formació; desenvolupar competències i actituds per contribuir al creixement personal i la inserció sociolaboral i ampliar competències bàsiques per afavorir la continuïtat educativa i la formació al llarg de la vida.
3- Formació de Plans d’ocupació
  • Formació obligatòria vinculada als Plans Extraordinaris d’Ocupació Local permeten formar a 13.200 persones en atur
Més de 13.220 persones en atur han rebut formació i han estat contractades mitjançant els Plans Extraordinaris d’Ocupació Local. Aquests plans, als quals el Departament ha destinat 5,6 milions d’euros, combinen activitats de formació i de treball per a persones en atur, estan vinculats als sectors bé tradicionals o bé emergents que generaran ocupació com, per exemple, les tecnologies de la informació i la comunicació, les energies renovables, l’eficiència i l’estalvi energètic, i la rehabilitació d’habitatges, edificis o equipaments de titularitat o d’ús públic.
Les entitats locals han contractat les persones en situació d’atur inscrites a les oficines de treball, que no cobrin la prestació o subsidi d'atur o els manqui un mes per exhaurir-la, en el moment de la presentació de l'oferta d'ocupació. A més, tenen caràcter preferent per als projectes les persones que compleixen els requisits anteriors i que a més hagin participat en accions formatives relacionades amb els sectors prioritzats a la convocatòria, siguin dones, joves de fins a 30 anys o persones amb discapacitat i altres col·lectius en situació de risc d'exclusió social.
Per la seva banda, les persones contractades, tenen l’obligació de formar-se, fora de la seva jornada laboral, amb formació transversal o professionalitzadora. Aquesta formació té una durada mínima de 60 hores i un màxim de 125 hores d’acord amb les característiques del pla formatiu, vinculat a les contractacions, presentat per la corresponent entitat local.
4- Nous canals
  • Formació virtual (e-learning) per a 53.000 persones
El Departament continua enguany apostant per la formació virtual específicament dirigida a persones en atur amb l’objectiu d’adaptar la formació a les metodologies del segle XXI i fer que la formació arribi a tot el territori. S’ofereixen cursos de formació a distància per aconseguir una formació més integrada, innovadora i de qualitat en diferents disciplines. Entre les quals destaquen: competències lingüístiques, eines i tècniques de recerca de feina, logística, activitats sociosanitàries, tecnologies de la informació, turisme.

Més de 53.000 persones es poden beneficiar d’aquesta nova iniciativa, que compta amb un pressupost d’1,5 milions d’euros. Es posen a disposició 2.122 cursos de formació amb un mínim de 25 hores per curs, en funció de les especialitats.
  • Connecta’t
Aquest projecte, que enguany es desenvoluparà en col·laboració amb el Departament de Governació i Administracions Públiques i arribarà a tot Catalunya, té l’objectiu de fomentar l’alfabetització i la formació digitals en competències bàsiques dirigides a persones en atur. Amb un pressupost de 230.000 euros, oferirà recursos formatius a unes 6.000 persones. Aquest programa consisteix en la posada a disposició de les persones en atur d’un servei d’alfabetització i formació bàsica digital.
 5- Nous instruments
  • 12 milions d’euros en crèdits de formació pel treball
Per completar l’oferta formativa ocupacional des del 2009, el Govern destina 12 milions d’euros a un nou instrument per facilitar préstecs, sense interessos, a les persones desocupades que vulguin millorar la seva formació i necessitin finançament perquè no disposen dels recursos econòmics suficients. Al voltant de 5.000 persones es poden beneficiar del préstecs.
Les persones en situació d’atur poden demanar el “crèdit formació pel treball” a les Oficines de Treball amb l’objectiu de millorar la seva formació, la qual cosa els permetrà estar més ben preparades per accedir amb més facilitat a un lloc de treball el més aviat possible.
  
Les persones en situació d’atur que sol·licitin el “crèdit formació pel treball” i s’hagin compromès a portar a terme el Pla dissenyat per la persona orientadora de les Oficines de Treball, podran disposar d’una quantitat mínima de 1.000 euros i màxima de 6.000 euros per a la realització de la formació.
Nous serveis d’orientació com a instrument de detecció de necessitats formatives
Per millorar l’assessorament i l’atenció a les persones aturades adreçant-les a la formació i a altres instruments s’ha reforçat el servei d’orientació individualitzat a les persones en atur. Aquest Servei d’Orientació, que és universal, públic, de qualitat i gratuït, treballa per la millora de l’acompanyament d’aquestes persones amb l’objectiu de contribuir de manera més efectiva a la seva reincorporació al mercat laboral en el menor temps possible. Es tracta del punt de partida de detecció de necessitats formatives de les persones i de prescripció de formació a mida per millorar l’ocupabilitat de les persones en atur.
Per aconseguir-ho, el Departament de Treball, mitjançant el Servei d’Ocupació de Catalunya, situa el Servei d’Orientació de les oficines de Treball -amb 270 tècnics/es orientadors- en el centre d’atenció de les persones ateses des del començament i fins al final del procés d’orientació. A més, un total de 26 oficines de Treball obriran a les tardes, des del mes de setembre, per ampliar el servei d’orientació i assessorament individual a les persones en atur.
FONT: Departament/s
 

dimecres, 8 de setembre del 2010

Mercat de treball i polítiques actives d'ocupació a Catalunya

Informes Breus, Mercat de treball i polítiques actives d'ocupació


Aquest informe, elaborat per la sociòloga Maria Caprile i l'estadístic Jordi Potrony, recull els principals resultats de l'anàlisi de les dades sobre treball del PaD dels anys 2001 a 2007 i les conclusions del seminari Mercat de treball i polítiques actives d'ocupació a Catalunya: una aproximació per a l'avaluació des del Panel de Desigualtats Socials, organitzat per avaluar les polítiques actives d'ocupació a Catalunya. Inclou un darrer capítol amb les millores sobre les variables de treball i conciliació que s'han introduït als qüestionaris del PaD.

La publicació de l'Informe i el Seminari han estat possibles gràcies al suport del projecte Creating statistical tools for a long-term evaluation of the european employment strategy in Catalonia and first analytical evidence, finançat pel programa Progress de la UE.

Amb ells es busca traslladar als agents socials i econòmics del país els resultats de l'enquesta PaD referents a l'impacte de l'Estratègia Europea per l'Ocupació (EES).

Us podeu descarregar l'Informe aquí.

FONT: FUNDACIÓ BOFILL

dissabte, 12 de juny del 2010

Amb l’ FP, millor per trobar feina

Amb l’ FP, millor per trobar feina

La inserció laboral dels i les alumnes de Formació Professional és fins a un 20 per cent superior a la dels i les joves que no continuen estudiant.


fpfeina
Segons l'estudi d'Avaluació de la Formació Reglada 2001-2008 del Consell Superior d'Avaluació de Catalunya, més del vuitanta per cent dels joves que cursen estudis de Grau Superior acaben trobant una feina. I en la majoria dels casos, són feines relacionades amb els estudis.
En el cas de la Formació Professional, la inserció laboral dels joves és entre un 11 i un 20 per cent superior dels casos d’aquells que no han seguit estudiant. A més, els ingressos dels graduats d’FP són notablement superiors. Els percentatges, en tots els casos, contrasten amb els dels que aturen la seva formació després de la ESO, ja que un 50% d'aquests es troba a l'atur.
Aquestes són algunes de les conclusions de l'anàlisi més exhaustiu fet a Catalunya sobre la Formació Professional. S'han entrevistat alumnes, docents, sindicats i membres del mateix Departament d’Educació.
Cal que recordeu que aquesta setmana encara és obert el període de presentació de sol·licituds de preinscripció a l’FP. El plaç per formalitzar-la s’acaba el proper dia 4 de juny.
FONT: JOVES.CAT

dissabte, 5 de juny del 2010

Projecta't




Què és el Programa Projecta't?

És un programa destinat a donar un suport personalitzat a 1.000 persones emprenedores que tinguin un projecte empresarial amb possibilitats de consolidació i creixement.

El Programa Projecta't pretén desenvolupar un itinerari d'acompanyament, assessorament i formació intensius per millorar les capacitats empresarials de les persones emprenedores que estan en procés de creació, llançament o creixement de la seva empresa.

Quin és l'objectiu?

• Millorar les habilitats i donar suport a les persones emprenedores per tal d'estimular la creativitat i transformar-la en innovacions rendibles, aprofundir sobre tècniques de negociació empresarial, impulsar i establir les xarxes comercials de treball, millorar les capacitats organitzatives i desenvolupar estratègies per a la implicació de les persones en el creixement de l'empresa.
• Incrementar les possibilitats de desenvolupament i creixement de les empreses i dels projectes de les persones emprenedores mitjançant un suport intensiu en aspectes relacionats amb la gestió empresarial, les habilitats personals i interpersonals, l'intercanvi d'experiències i la participació en espais de finançament.

Què ofereix?

Les persones participants podran compartir l'experiència amb altres persones que es troben en la mateixa situació, promovent l'intercanvi i la creació de noves oportunitats de col·laboració. A més, es beneficiaran dels següents serveis:
• Seminaris desenvolupats per Escoles de Negocis de prestigi.
• Càpsules de coneixement: itinerari formatiu individualitzat en camps clau de l'emprenedoria.
• Entrenament empresarial: reunions d'orientació en el desenvolupament del negoci amb personal tècnic especialista.
• Mentoring amb experts: Trobades informals amb persones empresàries consolidades.
• Valoració dels projectes per a la recerca de finançament.
• Presentació dels projectes a espais amb inversors.

Qui pot participar?

Poden participar totes aquelles persones emprenedores que, dins de l'àmbit territorial de Catalunya, hagin creat la seva pròpia empresa en els darrers tres anys o tinguin una idea de negoci i la voluntat de crear-la.

Com puc presentar la meva candidatura?

Totes les persones interessades podran presentar la seva sol·licitud properament a través d'aquesta pàgina web.

Què es valorarà per seleccionar a les persones beneficiàries?

• El projecte empresarial i la seva viabilitat comercial, organitzativa i financera.
• Nombre de persones treballadores i previsió de creació de llocs de treball.
• Component innovador: grau d'innovació de l'empresa o del projecte empresarial, dels seus productes i serveis i de la incorporació de noves tecnologies.
• Perspectives de futur i estratègia de creixement: possibilitats que tindrà l'empresa o el projecte empresarial per assolir el creixement en la seva estructura comercial, organitzativa i financera.
• Compromís de responsabilitat social: empreses o projectes empresarials que tinguin en compte criteris de defensa i protecció del medi ambient, així com la igualtat d'oportunitats i la salut i seguretat en el treball.
• Es valorarà aquelles persones emprenedores que hagin rebut o estiguin rebent el suport i l'assessorament d'una entitat inclosa dins la Xarxa INICIA: per la creació d'empreses.
• Es donarà prioritat a persones joves, fins a 30 anys inclosos, dones i persones en situació d'atur.

Presenta la teva candidatura aquí!

Més informacióTríptic de presentació del programa Projecta't

Llistat de recursos



divendres, 4 de juny del 2010

Més de 26.000 estudiants comencen dimecres les noves proves d'accés a la universitat (PAU)

Més de 26.000 estudiants comencen dimecres les noves proves d'accés a la universitat (PAU)

El nou model és més obert i flexible, ja que els aspirants a universitaris poden dissenyar la prova a la seva mida d'acord amb els seus interessos i necessitats.

Un total de 26.427 estudiants, 148 menys que l’any passat, estan convocats a les proves d’accés a la universitat (PAU) que tindran lloc en horari de matí i tarda els pròxims dies 9, 10 i 11 de juny. Les PAU d’aquest any 2010 presenten novetats importants, en aplicació de la Llei orgànica d’educació (LOE).
 
El nou model que s’implanta aquest any s’estructura en dues fases: la fase general, que és obligatòria i consta d’un total de cinc exàmens, i la fase específica, que és voluntària per a l’estudiant.
 
En la fase general, els alumnes s'examinen de les matèries comunes (Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengua estrangera, Història o Història de la filosofia) i s’hi incorpora una matèria de modalitat elegida per l'alumne, és a dir, una de les assignatures especialitzades associades a una de les tres vies que els estudiants fan durant el batxillerat (arts, ciències i tecnologia, i humanitats i ciències socials).
 
Com fins ara, els alumnes que obtinguin un 5 de mitjana entre la nota de batxillerat (que comptarà un 60%) i la qualificació obtinguda en la fase general de les PAU (que comptarà un 40%), podran accedir a la universitat sempre que hagin obtingut un mínim de 4 punts en la fase general.
 
En la fase específica, els alumnes poden examinar-se d'altres assignatures de modalitat diferents de l'elegida en la fase general, encara que no les hagi cursat durant el batxillerat, que estiguin associades a la branca de coneixement de l’estudi de grau en el qual volen ser admesos. La validesa de les notes obtingudes a la prova voluntària caduca als dos anys, i els alumnes poden fer-la tantes vegades com vulguin. En aquesta fase poden fer fins a 3 exàmens, però només comptaran per a la nota final els dos exàmens en què s’obtingui una qualificació més alta, sempre que la nota sigui igual o superior a 5. La qualificació obtinguda en aquests dos exàmens es multiplica per 0,1 o 0,2, en funció de la idoneïtat de les matèries examinades que ha establert la junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) i que tenen relació amb l’estudi que es vol cursar. D'aquesta manera, cada un dels dos exàmens voluntaris suposarà sumar fins un punt a la nota final de l'alumne, o fins a dos si les universitats han assenyalat aquesta assignatura com una de les prioritàries.
 
El model és, per tant, més obert i flexible que l’anterior, ja que permet a l’alumne dissenyar la prova d’acord amb els seus interessos, però també li exigeix que estigui ben informat d’allò que vol estudiar i del que això implica. Contribueix a millorar la qualitat d’opció en la tria d’estudis universitaris pel fet d’haver d’acreditar millors coneixements o millors aptituds en unes determinades matèries. Per primera vegada els titulats en FP de grau superior i en ensenyaments de règim especial podran accedir directament a la universitat.
 
En el quadre següent, es resumeixen els canvis principals de les noves PAU, en comparació amb les anteriors:
 
 
Fins ara
A partir d'ara
Nombre d'exàmens
7
5 d'obligatoris (fase general) més els tres com a màxim (fase específica) que l’estudiant pot fer per pujar nota. D'aquests últims, només comptaran per a la nota final els dos amb més bona nota.
Matèries de què s'han d'examinar obligatòriament
Llengua catalana i literatura
Llengua catalana i literatura
Llengua castellana i literatura
Llengua castellana i literatura
Llengua estrangera
Llengua estrangera
Filosofia o història
Història de la filosofia o Història
3 matèries de modalitat
1 matèria de modalitat
Matèries de què es poden examinar
Els estudiants no poden examinar-se a les PAU de matèries que no hagin cursat en 2n curs de batxillerat
Sí que poden
Nota d'accés a la universitat
Pot anar des del 5 fins al 10
Pot anar des del 5 fins a 14 
Com es calcula la nota d'accés?
És el resultat de la suma de la nota mitjana del batxillerat (60%) més la nota mitjana de les PAU (40%)
És el resultat de sumar la nota mitjana del batxillerat (fins a 6) + la nota mitjana de la fase general de les PAU (fins a 4) + la nota de la fase específica de les PAU (fins a 4). Aquesta última part es compta de la manera següent: la nota de cada examen es multiplica per 0,1 o 0,2 segons la idoneïtat de la matèria amb l'estudi al qual es vol accedir.
Oportunitats per aprovar les PAU
Els estudiants tenen 4 oportunitats per aprovar les PAU
Es poden presentar a les PAU tantes vegades com vulguin
Vies d'accés des del batxillerat
Cada estudi té una modalitat de batxillerat (o més d'una) assignada. L'estudiant no pot accedir a un estudi si no és per la via predeterminada, per molt alta que sigui la seva nota d'accés.
No hi ha vies d'accés predeterminades. Els estudiants poden accedir a qualsevol estudi des de qualsevol modalitat de batxillerat, sempre que tinguin la nota d'accés suficient.
Horari de les PAU
Els exàmens es fan al matí
Els exàmens es fan al matí i a la tarda
Durada de la pausa entre exàmens
30 minuts
45 minuts
 
 
L’objectiu de les PAU és valorar la maduresa acadèmica, els coneixements i les competències adquirides en el batxillerat. Les PAU són proves anònimes, idèntiques per a tots els estudiants de Catalunya, i es fan simultàniament a fi de garantir al màxim la igualtat d’oportunitats dels estudiants que s’hi presenten. El nou model permet el reciclatge al llarg de la vida i que l'opció de batxillerat no condicioni per sempre a l'estudiant, així com facilitar que els estudiants puguin millorar els seus resultats fent un esforç addicional. També contribueix a millorar la qualitat d’opció en la tria dels estudis universitaris pel fet d’haver d’acreditar millors coneixements o millors aptituds en unes determinades matèries relacionades amb els estudis que es volen seguir.
 
Els estudiants que comencen a examinar-se dimecres pertanyen als 700 centres de tot Catalunya on s’imparteix el batxillerat. La selectivitat, a més, mobilitza uns 1.300 professors per fer tasques de vigilància i correcció. Els estudiants que, d’acord amb la seva tria de matèries tinguin alguns horaris coincidents, faran proves el dia 12 de juny per tal de completar les seves PAU.
 
Els horaris dels exàmens de les PAU són els següents:
 
Dimecres, dia 9
9.00-10.30
Llengua castellana i literatura
11.15-12.45
Llengua catalana i literatura
13.30-15.00
Llengua estrangera
15.00-16.30
     DESCANS
16.30-18.00
Disseny
Electrotècnia
Grec
Dijous, dia 10
9.00-10.30
Història 
Història de la filosofia
11.15-12.45
Dibuix artístic
Geografia
Matemàtiques
13.30-15.00
Biologia
Cultura audiovisual
Llatí
15.00-16.30
     DESCANS
16.30-18.00
Literatura catalana
Dibuix tècnic
Divendres, dia 11
9.00-10.30
Matemàtiques aplicades a les ciències socials
Química 
11.15-12.45
Física
Història de l'art
13.30-15.00
Anàlisi musical
Ciències de la Terra i del medi ambient
Economia de l'empresa
15.00-16.30
     DESCANS
16.30-18.00
Literatura castellana
Tecnologia industrial
 
 
Els alumnes que facin Anàlisi musical disposaran d’un aparell d’MP3 per a la realització de la prova. Del total de matriculats per fer les PAU, 25.086 provenen de batxillerat, 502 són repetidors que van suspendre l’any passat, 835 repeteixen la selectivitat per mirar de millorar la nota i 4 han fet el segon de batxillerat a l’estranger.
 
Per fase d’examen, la gran majoria d’estudiants matriculats a les PAU s’examinaran de les 5 proves de la fase general i d’alguna de les matèries corresponents a la fase específica. En concret, 14.893 alumnes (el 56,36%) faran un total de 7 exàmens, 6.255 (el 23,67%) en faran 8 i 3.014 (l’11,41%) faran 6 exàmens. Un total de 1.630 estudiants faran només els exàmens de la fase general, és a dir, el 6,17%. I la resta, un total de 635 persones, s’examinaran de la fase específica.
 
Fases
Matèries
Matriculats
%
Específica
1
11
0,04%
2
397
1,50%
3
227
0,86%
General
5
1.630
6,17%
General + Específica
6
3.014
11,41%
7
14.893
56,36%
8
6.255
23,67%
 
 
Per demarcacions, 19.923 estudiants s’examinen a Barcelona, 2.568 a Girona, 1.564 a Lleida i 2.372 a Tarragona. Pel que fa a les comarques, les dades d’alumnes inscrits a les PAU que han fet matrícula ordinària són les següents:
 
Comarca
Matriculats
Alt Camp
127
Alt Empordà
360
Alt Penedès
320
Alt Urgell
53
Alta Ribagorça
10
Anoia
394
Bages
640
Baix Camp
574
Baix Ebre
239
Baix Empordà
345
Baix Llobregat
2.002
Baix Penedès
190
Barcelonès
8.663
Berguedà
122
Cerdanya
23
Conca de Barberà
31
Garraf
412
Garrigues
34
Garrotxa
215
Gironès
892
Maresme
1.406
Montsià
195
Noguera
139
Osona
622
Pallars Jussà
41
Pallars Sobirà
19
Pla de l'Estany
131
Pla d'Urgell
91
Priorat
19
Ribera d'Ebre
58
Ripollès
76
Segarra
66
Segrià
913
Selva
447
Solsonès
54
Tarragonès
799
Terra Alta
32
Urgell
98
Vall d'Aran
24
Vallès Occidental
2.948
Vallès Oriental
1.262
TOTAL
25.086
 
 
Hi haurà 143 tribunals en centres de secundària i edificis universitaris de 19 poblacions: Barcelona, Vic, Bellaterra, Sabadell, Terrassa, Igualada, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Castelldefels, Mataró, Canet de Mar, Girona, Olot, Figueres, Lleida, La Seu d’Urgell, Tarragona, Reus i Tortosa.
 
Els estudiants podran consultar el resultat de les proves a partir del dia 25 de juny al web del Consell Interuniversitari de Catalunya (https://accesnet.gencat.cat) i el dia 28 trobaran les notes de cada examen al seu centre de secundària.
 
L’any passat van superar les proves un 93,07% dels alumnes presentats i la nota mitjana es va situar en un 6,16.
 
Tots els estudiants que hagin obtingut una qualificació de les PAU superior o igual a 9 punts rebran una distinció de la Generalitat de Catalunya.
 
Pel que fa a la convocatòria de les proves d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys (i, des d’aquest any, també per a més grans de 45 anys) va augmentant any rere any. A la convocatòria d’enguany, que va tenir lloc el mes de maig, s’hi van inscriure 4.827 persones, xifra que representa un increment del 26% respecte al 2009. Del total d’inscrits aquest any, el 89,5% (4.320 persones) va fer la prova per a més grans de 25 anys, el 8,2% (397) aspiraven a superar la de més grans de 45, i el 2,3% (110) van dur a terme les dues proves.
 
La selectivitat del mes de setembre està convocada per als dies 7, 8 i 9.